. . : : : La bitàcora d\’en Pau : : : . .

 Normalment, estem acostumats a veure als mitjans informatius la quantitat de vagues existents i normalment ni sabem perquè es duen a terme ni que demanen. La última, a Madrid, concretament demanant els funcionaris de justícia cobrar el mateix que els seus "col·legues" d’altres Comunitats Autònomes que poden arribar a cobrar fins a un 60% més que ells.

 Però "l’art" de les manifestacions no acaba aquí. Es veu que la primera manifestació o vaga va ocórrer a l’antic Egipte el segle XII aC (diria), quan uns constructors de piràmides es varen revoltar contra el faraó Ramsès III (un negrero, vamos…). Bé, això és el que diuen els historiadors, però estic convençut que la primera vaga va venir de mans dels pithecus (homes o dones) al negar-se a dur a terme l’ofici més antic del món, però bé…

 De totes maneres ara la cosa ha canviat molt. Des del sorgiment dels partits polítics la cosa s’ha multiplicat, cosa que està molt bé. Però sovint algunes manifestacions estan tocades per un xic d’hipocresia. Aquesta hipocresia apareix amb els partits polítics, que, particularment, són els responsables tant del benestar com de les crisis més inhòspides de moltes societats. Encara recordo la manifestació de la Guerra d’Iraq, d’on tothom va treure’n un tros molt sucós de pastís, com va ser el cas de molts actors i intel·lectuals. I, que consti, em repugna el PP, però la realitat no es pot amagar.

 Avui, aquestes protestes s’han convertit en l’arma més potent de la societat espanyola (per dir-ne’n una de l’anomenat primer món) després de les tendències de cada època que també constitueixen una arma molt poderosa. Jo, personalment, us animo a manifestar-vos contra tot allò que considereu que no està bé o contra tot allò que no us agradi, però tingueu una cosa en compte: primerament, que heu de saber perquè ho feu; i també que heu de saber per qui ho feu, és a dir, qui se’n aprofita de tot plegat i quin és el rerefons de tot plegat.

Tweet

 Aquest dissabte passat vàrem celebrar a la Piscina Municipal el Campionat Comarcal de Natació, un campionat molt especial que serveix per posar-nos a prova abans de les dues cites més importants: el campionat territorial i el nacional.

 Els bons resultats aconseguits en aquest Comarcal fa tenir bones sensacions fins i tot al més pessimista, de cares al que haurem d’enfrontar-nos més endavant, concretament a les dues cites esmentades del més de maig!!

 És difícil fer una comparativa del resultat envers els altres clubs que hi participaven (Xaloc, Riembau o Club de Tennis la Bisbal), però nosaltres ni entrenem la meitat d’hores que els altres, ni tenim els seus recursos (que sí tindrem la temporada que ve), i tot i així hem igualat els seus resultats i en alguns aspectes, superats. Tenim un equip de molta qualitat, amb un gran futur i amb un passat envejable. Per això i molt més…

Endavant i força Palafrugell, sou molt grans!!!

Tweet

 Al llarg de la història hi ha hagut molta gent que ha lluitat i inclús mort, per a què les generacions futures tinguéssim l'anomenat sufragi universal. Malauradament, en aquestes eleccions generals, només juguen dos partits que tenen opció al poder.
 L'autèntic mal que pateix l'Estat espanyol, realment, no són ni el Partit Popular ni el Partit Socialista (que, en realitat, hauria d'anomenar-se Social-demòcrata per haver abandonat el marxisme); l'autèntic mal és aquest sistema bipartidista que condemna a què els partits "minoritaris" no tinguin marge de maniobra i que les grans decisions de l'Estat no es puguin prendre sense el consentiment de dos partits que semblen molt diferent, però que, en realitat, són molt similars.       Aquest sistema ho ocasiona tot i, per acabar-ho d'arrodonir, hem de veure i escoltar debats estèrils entre un dels dos possibles futurs presidents que s'acusen de dir mentides, tot intentant argumentar els seus plans de futur amb xifres i que utilitzen a una nació, com és Catalunya, per muntar el seu "espectacle electoral". Una fragància socialista, una "sonrisa" del candidat socialista, la "niña" de Rajoy… però enlloc veig una solució salomònica i efectiva per tot el conjunt de l'Estat.
 Jo ja vull votar amb totes les meves forces, però donades les circumstàncies que he esmentat anteriorment (i moltes altres), tinc motiu per fer-ho? D'aquesta manera, malauradament, l'única guanyadora de les eleccions és l'abstenció.

(article publicat el dia 07 de Març del 2008, al diari "El Punt")

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet