Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui, possiblement, ha estat la sortida que més m'ha agradat fer durant molts anys. El propòsit de la sortida ha estat reviure i que sentíssim com va ser de dura la condició de la vida de molts que, injustament, varen venir a veure una guerra; entre els quals es trobaven personatges molt cèl·lebres com l'ex-president de la generalitat republicana Lluís Companys. Haver fet el camí d'ell i de molts altres exiliats que varen fugir a França i que, de molts, no en sabem res ni per desgràcia tenim cap mena d'informació.

 Ha estat molt emotiu, sobretot quan palpava el mateix territori, amb el tacte i la vista, que varen trepitjar fa 70 anys tots els catalans que varen lluitar per una causa republicana. Perquè diferentment al que molts manipuladors volen fer creure, la República ha estat l'etapa més esplendorosa de la Història d'Espanya, que, aquella època, era comparable al que avui seria Alemanya o el Regne Unit. Cada explicació que rebíem del guia era emotiva, sobretot quan ha explicat el cas de dos germans d'un mateix poble que, contra la seva voluntat, van haver d'enfrontar-se en aquesta guerra i que, per culpa d'això, la guerra va arribar a destrossar una família entera. Una autèntica llàstima.

 A vosaltres, els qui m'esteu llegint, us demanaria un petit favor. Tot aquell que conegui o que tingui algun parent que va lluitar amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que m'ho fes saber. El motiu és perquè aquest museu que hem visitat és tan nou que no té un fons documental suficientment gran (per ser reals, és minúscul) sobre gent que va anar a aquesta Guerra. M'interessaria qualsevol font documental (fotos, escrits, entrevistes, testimonis….) no importa quina. L'objectiu és que aquestes fonts es facin saber. Perquè, mireu, és molt important tenir un passat per explicar, però, més encara, és donar-li veu, perquè tot allò que té un record o una història mai morirà, perquè seguirà estant entre nosaltres, ja que si recordem una cosa aquesta mai mor. Si teniu aquestes fonts, repeteixo, siusplau, us estaria infinitament agraït que em lliuressiu, com he dit anteriorment, qualsevol tipus de font documental. I NO HO FAIG PER MI, NI PER INTERÉS PERSONAL… ho faig perquè les generacions posteriors sapiguen i comprenguin que va significar aquesta guerra tan crua, perquè no hi hagi més batalles ideològiques i perquè, d'una vegada per totes, donem veu a tota aquesta gent que va morir en una guerra on molts d'ells varen anar-hi contra la seva pròpia voluntat. Siusplau, us ho prego, no tingueu cap mena de complexe o dubte, qualsevol cosa que em podeu aportar us estaré infinitament agraït que ho feu. L'exili no va afectar només a aquells que el varen dur a terme, també ens està afectant a nosaltres. Vosaltres sou una part molt important de la història, ajudem-nos mutuament a donar-li veu. De tot cor, gràcies.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet