Al llarg de la història hi ha hagut molta gent que ha lluitat i inclús mort, per a què les generacions futures tinguéssim l'anomenat sufragi universal. Malauradament, en aquestes eleccions generals, només juguen dos partits que tenen opció al poder.
L'autèntic mal que pateix l'Estat espanyol, realment, no són ni el Partit Popular ni el Partit Socialista (que, en realitat, hauria d'anomenar-se Social-demòcrata per haver abandonat el marxisme); l'autèntic mal és aquest sistema bipartidista que condemna a què els partits "minoritaris" no tinguin marge de maniobra i que les grans decisions de l'Estat no es puguin prendre sense el consentiment de dos partits que semblen molt diferent, però que, en realitat, són molt similars. Aquest sistema ho ocasiona tot i, per acabar-ho d'arrodonir, hem de veure i escoltar debats estèrils entre un dels dos possibles futurs presidents que s'acusen de dir mentides, tot intentant argumentar els seus plans de futur amb xifres i que utilitzen a una nació, com és Catalunya, per muntar el seu "espectacle electoral". Una fragància socialista, una "sonrisa" del candidat socialista, la "niña" de Rajoy… però enlloc veig una solució salomònica i efectiva per tot el conjunt de l'Estat.
Jo ja vull votar amb totes les meves forces, però donades les circumstàncies que he esmentat anteriorment (i moltes altres), tinc motiu per fer-ho? D'aquesta manera, malauradament, l'única guanyadora de les eleccions és l'abstenció.
(article publicat el dia 07 de Març del 2008, al diari "El Punt")
Article fer per:
Pau Lladó i Rebull. ©
[@more@]
