. . : : : La bitàcora d\’en Pau : : : . .

 Avui dia 17 de febrer del 2008 serà una data memorable pel petit país que perteneixia a l'antic conglomerat iugoslau (avui inexistent).

 Així, Kosovo, passa a formar part com el 50è estat europeu actual. Això demostra que molts països o nacions sense Estat, tenen tant o més dret (ja no entrem si és un dret purament històric, que per suposat ho és) a formar un Estat adquirint una forma d'autogovern plena. De totes maneres, el que no podem és prendre exemple de la brutalitat amb la qual s'ha creat aquest nou Estat.

 A Catalunya s'està forjant -des de fa segles, però, avui, més encara- una realitat social que evidencia la voluntat d'una gran part de la població a formar un Estat propi, sobretot partint d'una base o argument econòmic. És una realitat evident i històrica de què Espanya (o Castella) sempre ha posat, voluntària o involuntàriament, traves al camí de Catalunya per expandir-se econòmicament i industrial. Això, moltes vegades, s'ha traduït en crisis socials o polítiques com les actuals. El que està clar és que si Catalunya desitja esdevenir un Estat, això ha de venir de la societat catalana, que tot i que sigui una societat que no consti legalment en el codi civil espanyol, és una evidència més que notable. No tan sols és la voluntat democràtica d'un poble a determinar el seu futur, sinó que és una història molt gran i un futur que ha de ser encara molt més gran per fer mèrit a tota aquella gent que va lluitar per a què Catalunya fos i sigués el que va ser i el que és: una gran potència europea i una realitat internacional molt més que evident.

 Benvinguda Kosovo, a partir d'avui esperem que deixis de ser aquell país que fins fa poc temps era recordat com un dels llocs més sanguinaris del segle XX, on el cabdill militar Slobodan Milosevic, un home que, recordem, va esclafar totes les formes d'autogovern de Kosovo i que va enaltir i justificar el nacionalisme iugoslau més pervers i retrògad per dur a terme les seves maniobres més brutes, entre les quals es troba la Guerra de Iugoslàvia on "líder" serbi va ser titllat com "el carnisser dels Balcans", matant i enfrontant pobles i ètnies en una guerra que serà recordada per molts, sobretot, per la crueltat i per les unànimes sancions que varen venir per part de la majoria dels organismes de la comunitat internacional.

Article fer per:

Pau Lladó i Rebull. ©

[@more@]

Tweet

 Avui dia 7 he estat informat, finalment, de la creació d'una entitat esportiva de natació dins el Club Atlètic de Palafrugell, després de l'OK de la Junta Rectora. Això demostra la voluntat, tant del PME com d'una part dels integrants de l'equip, d'anar més enllà i deixar de ser, definitivament, un equip amb molta qualitat, però que optava a poques sortides. Ara només els fa falta fer una sèrie de paperassa burocràtica per donant-se d'alta a la Federació Catalana de Natació.

 Així, d'ara endavant estarem al nivell d'altres clubs del poble, com el de futbol, d'hockey o bàsquet, amb la possibilitat de competir "com déu mana", gràcies a l'esforç de tots. La cirereta vindrà donada el maig d'enguany quan tingui lloc el Campionat Nacional de Natació a Palafrugell (a nivell escolar).

 Ara, arrel de la confiança que ens han donat, és necessari demostrar que nosaltres podem tirar endavant aquest club que no només abastirà a Palafrugell, sinó a gairebé totes les poblacions del Baix Empordà, donada la mancança de clubs de natació a la nostra comarca. Tenim una feina important a partir d'ara.

 Endavant i força nois/es!!!

Pau Lladó i Rebull.

[@more@]

Tweet

 Va néixer Jaume I, Rei de la Corona d'Aragó i comte de Barcelona i, per tant, de Catalunya. En Jaume -deixeu-me'l tutejar-, va néixer a Montpeller fruit del matrimoni de Pere el Catòlic i Maria de Montpeller. Sovint, els Reis acostumaven a tenir, juntament amb el nom i els innumerables cognoms, un adjectiu o un nom que els describia tal i com eren; sovint, sense embuts.

 Fill d'aquest matrimoni occitanocatalà, en Jaume va tenir una infància molt remoguda. Tot just després de la batalla de Muret, que va significar una gran pèrdua d'esperances per a constituir un país a Catalunya amb la mort de Pere el Catòlic -pare d'en Jaume-, en Jaume, tutelat pel papa Inocenci III, va ser educat per Guillem de Mont-rodon per algun dia pujar al tró de la Corona d'Aragó. Era una autèntica maravella en l'ús d'armes i tenia una mà molt dura a l'hora de prendre decisions que, probablement, un noble experimentat no podria fer front.  També, cal dir-ho amb la boca ben oberta, en Jaume era tot un conqueridor als llits, i això ho mostra la quantitat de matrimonis que va tenir al llarg del seu regnat. El seu aspecte físic hi jugava molt a favor, ja que era un home que media 1.90m i pesava uns 100kgs, ros i d'aspecte seriós. A les batalles sovint duia una armadura de ferro que pesava moltíssim i, tot i que era difícil moure's amb aquesta, l'home tenia una gran mobilitat.

 D'en Jaume ens queda la reconquesta de les Balears als àrabs el 1229, amb el tractat de Capdepera i, també, la reconquesta de la majoria del País Valencià -excloent la part de Castella- el 1245. Així mateix va conquerir la zona murciana del Carxe, on avui es parla en català i, al tractat de Corbeil, pactat amb el rei francès Lluís IX, on en Jaume va apoderar-se de les terres de l'actual Catalunya Nord, incorporant-les al seu regne catalanoaragonès. En Jaume és l'actual "culpable" del fet que avui podem parlar dels Països Catalans, ja que la unitat lingüística, avui, és molt evident a tot aquest territori, i el fet de què en Jaume, després de la reconquesta, fes repoblar el Regne de València i el Regne de Mallorca amb habitants de Ponent i la Costa Brava, respectivament; va significar que avui hi hagi una unitat lingüística evident, per molt que molts vulguin desmentir-ho sense cap mena de fonament i ho intentin argumentar amb minsos arguments panhispanistes.

 D'ell es conserven moltes llegendes, com la que diu que davant les portes de la ciutat de València, durant la reconquesta, un àrab li va llençar una destral que se li va clavar al front, i ell amb ràbia se la va treure i va anar, de pet, a conquerir la ciutat. N'hi ha una altra que es diu que ell va ser qui va donar lloc a l'orxata.

 Llegendes o històries apart, en Jaume ha estat, de llarg, el millor Rei que ha tingut Catalunya al llarg de la seva magna història, el qui ens ha deixat l'herència més valuosa i preuada, el qui va posar les bases a aquell regne perquè arribés a ser aquella gran potència que era temuda des de Neopàtria fins a Escandinàvia, i avui si Europa sap de l'existència de Catalunya i de la seva història, és, en gran part, gràcies a aquest rei memorable que el trobem enterrat al monestir de Poblet, juntament amb altres grans reis catalans.

Article fet per:

Pau Lladó i Rebull. 

[@more@]

Tweet

 Palafrugell, la vil·la més poblada del Baix Empordà i la setena més poblada de tota la província de Girona. Sona bé, oi? Doncs el rerefons no és tan bonic. Sí, d'acord, és un poble que té un plus de reputació mediàtica gràcies a les cales i l'entranyable poble de Llofriu, bressol de l'escriptor Josep Pla…

 Però les coses sempre són boniques de cara a l'exterior. Si algun dia veniu a Palafrugell (n'heu de tenir ganes, eh?), l'únic que veureu serà un piló d'edificis (preferentment pisos) que pugen i pugen enlaire. Jo sempre he dit que és un poble dormitori i, certament, ho he pogut comprovar molt més encara, des que vivia a Girona entre setmana. Doncs això: pisos i més pisos, d'aquesta manera les constructores s'enriqueixen i, perquè no…, alguna comissió s'emporta l'Ajuntament. Zones verdes? per què? si això no produeix. Un CAP que faci sensació de net? És igual home, la medecina actual procedeix de la galènica i un servei de neteja eficient és molt car. Eliminar zones blaves o reduir-les? Si home!!, i després d'on sortiran els diners pels sopars per fer campanyes electorals? Barris deixats de la mà de déu? I què li expliques en en Juli Fernández del PSC, ell té una masia a l'Ermedàs, pobret… de jove treballava els estius a un hotel. Delinqüència als carrers? Ep! A mi no em miris que jo sóc regidor i a mi mai m'atracaran (però sóc igual que tu, eh?). Promoció esportiva? Per què més home?, si tenim el futbol, el futbol..i… ah si! i el futbol. Urbanisme? Genial, quan hi ha alguna canonada rebentada hem de tallar un carrer. Neteja? Que sí, que sí… hi ha neteja al centre que és on es fa mercat i sardanes… als barris dels paletos treballadors, per què n'hi ha d'haver… que agafin un diumenge a la tarda i s'hi posin ells. La policia? La d'Springfield al seu costat es queda curta… Balances fiscals? A la bancarrota, però, què importa.. el següent ja ho arreglarà i així successivament. Per fer campanya, el dia abans de les eleccions, matarem una vaca als Ametllers i convidarem a tot el poble.. perquè l'endemà al porc que decidim votar estigui content. Obres periòdiques que mostren les vergonyes d'una política urbanística nefasta. La immigració? L'Ajuntament diu que hi ha quasi tants sud-americans com magrebins (jajaja!). Un pla d'immigració? Ostres i si li tiren ous a la farmàcia del sr. alcalde? Ajuts als immigrants? Clar que sí, per què no? Els d'aquí ja es poden morir. Pasta gansa pels qui arriben, però el pare que té quatre fills i no arriba a final de mes que s'espavili! Respecte a les persones grans? Sota mínims. Molts bars i cap cinema en condicions. Molts supermercats, però cap centre recreatiu ni comercial "com déu mana". Molts bars, però cap lloc per sortir de nit. Cap hotel. Dificultat a l'accés de contenidors de reciclatge. Molts pàrquings, però la majoria d'ells pagant. Una fatal distribució urbanística (si haig d'anar a buscar el pa, en depèn quin barri, millor que agafi el cotxe i me'n vagi al supermercat).   

 Avui he llegit en un diari gratuït que l'Ajuntament fa ja uns cinc anys va haver de derruir un edifici a Calella de Palafrugell, perquè no van tenir en compte els criteris bàsics de construcció i, per tant, és il·legal. Ara l'han de reconstruir de nou. Pagarà l'ajuntament un edifici que costarà un total de 1.140.000€? Doncs no!! El pagaran tots els habitants de Palafrugell, a través dels impostos. Per tant, "compatriotes" a afluixar la butxaca (pel bé del poble és clar). I es que tenim uns líders que no ens els mereixem de bons que són! Llavors em diran per formar part d'ERC com ja van fer a les passades eleccions. Es que jo no tinc tanta "classe política" com ells.

  Palafrugell, tot i més!! 

 Article fer per: Pau Lladó i Rebull.

[@more@]

Tweet

 Ahir, dia 11 de gener, quan pensava que ho havia vist tot en el periodisme del cor (d'aquell que jo n'anomeno "periodisme basura"), vaig veure un penós atac desmesurat d'Antena3 contra un dels millors nedadors de la Història.

 Si bé és cert que no vaig veure tot el programa, perquè a mi aquest tipus de programa em produeixen la mateixa sensació que sentir l'olor d'una granja bovina,  vaig connectar fent zapping, ja que no feien res de bo als altres canals. Tot va començar -el meu enfadament-, quan vaig veure que una sèrie de cinc periodistes i el mateix presentador varen començar a desacreditar i a titllar de trampós an David Meca, un esportista com "la copa d'un pi", després d'haver realitzat l'arriscada i temible prova aquàtica de Tarifa, que consistia en travessar tres vegades l'estret de Gibraltar. El que es va veure ahir a Antena3 va ser penosíssim, desacreditant amb tota mena de proves que anaven contra el nedador sabadellenc, que aquest intentava argumentar contra sis harpies gargantuelesques que varen utilitzar els mètodes més sensacionalistes i fastigosos per tirar-li al terra el mèrit d'haver aconseguit un dels molts rècords mundials que té el nedador català. Però el més fort va arribar quan van acusar-lo d'haver evitat la presència de les càmeres en els moments en què hi havia pitjor mala mar, amb unes onades que arribaven als cinc metres d'alçada, ja que no es conservaven gravacions d'aquest moment!!! Un tracte immerescut a un dels millors esportistes mundials que hi ha hagut. A Espanya se'l menysprea mediàticament (a ell i a l'esport que representa) en gran mesura. Sempre es parla de futbol, bàsquet, handbol, voleibol, tennis, ciclisme… aquests esports a nivell internacional no han guanyat, ni de bon tros, els vint-i-vuit mundials que ha guanyat en Meca (que aviat es diu). 

  Simplement penós el que es va poder veure ahir a Antena3, que, a més, segons he pogut saber de primera mà, va boicotejar el servei d'sms, ja que, diguem-ne, eren molt desfavorables al programa. Penós. Quan aprendrem a prescindir d'aquests programes basura que només serveixen per adormir les ments més despertes i per acabar de podrir les més adormides? Després ens posem les mans al cap quan surten estadístiques que situen a Espanya a la cua d'Europa en ciència i literatura, quan Espanya, juntament amb Itàlia i Anglaterra, durant el Reinaxement, va produir un dels focus culturals més importants de la història.

 Com encertadament va dir en David Meca després de l'acrivillament que va patir en aquest programa de mala mort: "Me da vergüenza ser español", i es que "somos tantos mi capitán" els qui ens fa fàstic aquesta dinàmica de país… Esperem que Antena3 i, també, aquest programa en particular, demanin públicament disculpes sobre el que va passar. Ahir la intolerància va ser, desgraciadament, un cop més, la tònica d'aquest tipus de programes aculturals.

[@more@]

Tweet

Aquest bloc romandrà tancat per vacances nadalenques, perquè els calendaris de docència de la facultat m'obliguen a estar més pels estudis.

Us desitjo a tots els qui acostumeu a passar-vos per aquest bloc, que passeu unes bones vacances i que el millor aquest 2007 sigui el pitjor del 2008.

SiauuU!!! Que vagi molt béeee!![@more@]

Tweet

 El título lo dice todo. Es de las peores cosas que te puede pasar en la vida y lo peor de todo no es saber que existe, sino vivirlo. Así son las cosas, quizás muchos de vosotros no sabíais que yo sufrí en la escuela por parte de algunos profesores y compañeros de clase, que me niego a aceptarlos, aún hoy, como amigos.

 Pero, ¿qué es el bullying? El bullying es el hostigamiento, maltrato verbal o físico que ejercen varios escolares sobre un escolar. Normalmente el bullying es ejercido sobre personas que tienen una autoridad o que tienen algo en común y "el otro" (la persona sobre la cual ejercen bullying) no tiene. Ejercer bullying sobre una persona puede suponer que la persona que lo sufra se quede aislada del mundo, que llegue a casa llorando ya que no sabe porque le pegan, pasar horas sentado llorando y recordando cada golpe, que sufra malos tratos físicos y psíquicos, que de mayor sufra secuelas irreparables en su carácter. Todo eso y bastante más me pasó a mi de los cuatro a los catorce años en la escuela donde iba. Cada día era un infierno, un auténtico infierno que, a menudo, sueño hoy por las noches recordando como me pegaban. Es una cosa que se te queda clavada en la cabeza. El día que duermo mal y a la mañana siguiente tengo ojeras, a menudo os digo que es porque dormí mal y cambio radicalmente de tema y, ciertamente, es porque dormí mal, porque tengo pesadillas y me despierto sudando, con los ojos llorosos, temblando, mirando alrededor deseando que eso sea lo que es: una pesadilla.

 No es fácil vivir con ello. Me acuerdo un día que fui a pescar con mi padre y con unos amigos de mi padre, tenía 9 años y aún no hacía natación. Me caí en el agua y me estaba ahogando, un amigo de mi padre me salvó de la muerte sacándome del agua. Luego, una semana más tarde, después de haber sufrido bullying en la escuela, tenía la moral por los suelos. Tal era la situación, que por la calle me encontré al amigo de mi padre (el que me salvó) y me preguntó si estaba mejor. No el di gracias, le pregunté con unas cuantas lágrimas en los ojos que por qué me salvó, que no quería vivir, que hubiera deseado que me hubiera dejado morir en el mar, que, por lo menos, así, el lunes no hubiera tenido que volver en aquella tortura constante que se llamaba escuela, sitio que acabé odiando y no por su política de estudios.

 Por lo menos tuve algunos amigos y, por desgracia, me cuesta hacer tantos. Y soy tran frío de carácter y, a veces, tan raro. Lo noto, sí; no os creáis que no. No tuve infancia y la adolescencia fue dura. Eso ya es irrecuperable, no volveré a vivirlo. Ahora, tengo algunos amigos y tengo que buscar algún cobijo para olvidar esa dura etapa de alguna manera, ya que el subconsciente es traicionero a veces.

 No es fácil vivir con el bullying, ni mucho menos. No pretendo que nadie se tenga que leer eso por obligación ni hacer pena, ni mucho menos; de eso ya estoy medicado. Es difícil no guardar rencor a las personas que te hicieron tanto daño, que no quiero escribirlo todo aquí porque seria infinito el texto. Lo único que tendría que agradecerles es que me hayan forjado ese carácter tan competitivo que tengo. Nada más. Es muy fuerte que no te dejen ser como eres o que te digan "muérete" o que los profesores te marginen. Lamento no haber sido capaz de defenderme entonces, es lo único que me lamento. No hace falta decir nombres, ellos saben quienes son. Solo espero que, quienes me hicieron eso, algún día tengan un hijo/a que sufra lo mismo que yo sufrí y que tengan la espada de Damocles pendiente sobre sus cabezas y que, en el día menos pensado, al fin, la fina cuerda que la sostiene, se rompa.

  Aún hoy, no entiendo porque me hicieron eso. Así soy yo, tan frágil y tan humano como tu. ¿Por qué me hiciste eso?…

Article fet per:  Pau Lladó i Rebull.

[@more@]

Tweet

 Demà dissabte, s'enfrontaran un cop més els dos equips catalans de la Lliga de les Estrelles: el Barça i l'Espanyol.

 Es tracta d'un dels, com a mínim, dos partits que disputen aquests dos equips al llarg de tota la temporada. Acostumen a ser uns derbis molt atractius, de bon joc i de sana rivalitat. El Barça, un equip que històricament ha tingut gairebé tots els cracks de la història del futbol mundial, afrontarà el partit amb molta moral, però amb el handicap de tenir unes estadístiques molt desfavorables fora de casa; l'Espanyol, en canvi, jugarà amb molta moral, després d'estar a un lloc considerablement de la classificació (són 4ts) i de tenir a molts dels seus jugadors a les seleccions nacionals.

 Malauradament, però, per la desgràcia d'aquest esport, la cosa no acaba aquí. El motiu és perquè, a vegades, unes paraules amaguen cobardies i desprenen molts odis. Novament, el senyor Sánchez-Llibre, president de l'Espanyol, ha tornat a "rajar" unes paraules que no fan mèrit a una persona ni de negocis ni de la posició institucional que ocupa. Realment, és una pena. A més, el màxim mandatari espanyolista ha afirmat i reafirmat que: "periquito és aquell qui sempre vol que perdi el Barça", tot dividint el soci/aficionat de l'Espanyol en dos grups: els periquitos a mort i els qui són periquitos, però senten simpatia pel Barça. Ja sabem com és el senyor Sánchez-Llibre i la posició que ocupa dins la directiva espanyolista i la que ocupa son germà dins del grup polític d'Unió, però és inadmissible que un mandatari d'un club com l'Espanyol tingui aquest rencor a, com ell diu, "els altres".

 Senyor Sánchez-Llibre: què vol que fem? que som el primer club de Catalunya? Això és mentida i vostè ho sap perfectament, ni som els primers ni els segons, en som un més, els que tenim més títols, això sí. La història no es pot canviar. Que es pensa que per què el Barça li "robi" els seus jugadors del filial, això vol dir que vostè no ho fa amb altres entitats de Catalunya? Bé que vostè estén el talonet quan té relacions amb el Chelsea, eh? I diu alguna cosa vostè sobre el Chelsea? Doncs no.. i diu alguna cosa vostè quan s'emporta jugadors del Nàstic, del Palamós CF o del Terrassa? Ni de conya. Per què no condemna els càntics d'alguns dels aficionats de l'Espanyol contra el Barça? Perquè he estat al seu estadi i es pot sentir en stereo els insults i crits racistes i xenòfobs de part de la seva afició, i no precisament dels brigadas. Denunciï aquests fets! Però no ho farà, perquè és vostè un victimista a qui la força se li perd per la boca. I és que sempre serà millor posar-se a vomitar paraules d'odi que posar-se a treballar, oi Dani?

  Senyor Sánchez-Llibre és vostè patètic i només troba suport en aquells aficionats espanyolistes que li'n donen. És evident que vostè és un gran mandatari pel que fa a l'aspecte de negocis, però no oblidi que això no ho és tot. Podrà fer una ciutat esportiva o el que vulgui, però si representa a la totalitat d'un club ha d'aprendre a callar. Com vol que els barcelonistes no sentim cada cop més menyspreu i ràbia cap al seu club? És cert que en Laporta no és el millor exemple, però és molt millor que vostè, per descomptat. Al 2011 veurem si vostè encara està aguantant com a president i és que, que llarg els hi fies als periquitos, ja els aplanyo tenir un representant com vostè…

Article fet per:  Pau Lladó i Rebull.

[@more@]

Tweet

No sé ben bé cap on va Catalunya, però el que sí sé, és que, vagi a on vagi, hi va pel camí errat.

El problema en majúscules que pateix Catalunya, i més concretament la conurbació urbana barcelonina, les últimes setmanes, té nom i cognoms: AVE i Govern d'Espanya. Fa molt, es va aprovar des del govern centralista i primitiu de Al-Madriya (Madrid), un projecte pel qual s'iniciarien unes obres que posaven fil a l'agulla a l'arribada de l'AVE ("Alta Velocitat Española", que se'n diu) a Barcelona i rodalies, on es concentra un total del 80% de la població de Catalunya, en total, si fa o no fa, uns cinc millons i mig d'habitants.

La cloenda d'aquestes obres es preveu pels finals de desembre d'enguany. Però les coses semblen que van malament pel govern i molt més pels qui vertaderament pateixen aquest mal, que són els habitants: estacions clausurades temporalment, esvorancs, retards laborals, stress en general… una llista inacabable d'ineptituts d'un govern central que té el monopoli, si se'n pot dir així, de l'empresa RENFE. Mentrestant, "a la seva bola", la ministra de foment -"de cuyo nombre no quiero acordarme"- va inaugurant altres trams de vies de RENFE de les Castelles, ignorant i donant corda a la que espero que sigui la seva màxima creu, l'anomenada crisi de rodalies. De totes maneres, espero, que, per dignitat, aquesta ministra dimiteixi del seu càrrec (tant de bo que fos demà mateix). Ja sé ben bé prou que el/la pròxim/a ministre/a que ocupi aquest càrrec serà tan inepte com aquesta, perquè el problema no resta en aquesta ministra ni el govern del ZP (que va perdent, progressivament la "P" de president), sinó en l'ultracentralisme bipartidista, un autèntic càncer que ha estat a Espanya, des dels temps de lliberalistes i conservadors, i que la seva màxima tasca s'ha centrat en la centralització de les competències més importants i en la marginació "regional" de territoris com Catalunya. 

 No conec, en la seva majoria, la realitat barcelonina, però sí que conec la realitat catalana. Catalunya ha estat sempre la pionera en matèria d'indústria a l'Estat espanyol, i una de les capdavanteres a Europa. A Catalunya va ser a on, precisament, va néixer la primera línia de ferrocarril (d'això que n'anomenem Espanya) que enllaçava Barcelona i Mataró, l'octubre del 1848. El que sí sé, és que aquests fets paral·lels entre Espanya i Catalunya, tenen com a resultat les crisis socials més penoses i complicades de resoldre, de la mateixa manera que aquestes crisis justifiquen una necessitat d'una independència econòmica de Catalunya, ja que amb una gestió econòmica independent i des de la Generalitat, aquest problema, així com d'altres (com, per exemple, tenir una millor sanitat, una educació gratuïta -en certs llindars d'edat-, i una millor justícia; que, al capdavall, són aquests tres punts els pilars d'un país com déu mana) no existirien. A més, no hauríem d'estar lluitant, diàriament, per la supressió d'autèntics impostos de guerra, com el que encara tenim vigent des del 1714 o com els dels peatges, impostos d'una autèntica imposició que provoquen, entre d'altres coses, que, avui, un total d'1 milió de catalans, visqui per sota del llindar econòmic, és a dir: en pobresa.

 No cal dir res més, les xifres i les dades són les que hi ha. No confio amb la classe política, ni molt menys; per tant aquest discurs el faig des d'una perspectiva subjectiva. No represento a cap grup polític, però, per dignitat, cal fer alguna cosa en matèria econòmica; perquè, la societat té un límit i quan es aquest límit es supera, els llibres d'història escriuen les pàgines més negres.

 2014? Potser se'ns farà de nit… 

Article fet per: Pau Lladó i Rebull 

[@more@]

Tweet

Ahir, mentre acabava la jornada, vaig estar veient un programa de més o menys dues hores, un concurs presentat per Matías Prats a Antena3, anomenat "El Español más importante de la Historia". Bé, en aquest programa va quedar palès quin és el grau de coneixement sobre la història que podem arribar a tenir; perdó: que poden arribar a tenir alguns.

El guanyador va ser l'actual Rei d'Espanya, en Joan Carles I. Jo, quan vaig veure el resultat vaig quedar atònit. Estem parlant d'una història, no de cent ridículs anys. Aquí, a Catalunya, ja el vàrem fer aquest concurs, i el guanyador va ser en Jaume I el Conqueridor, que va dur a terme, com el seu ajectiu indica, una gran conquesta als "moros" de les terres valencianes i baleàriques, constituïnt tot un Imperi català al llarg de l'edat mitjana. Ara, reflexionem sobre què ha fet en Joan Carles: … espero respostes…

…

Tranquils, no fa falta saber molt per saber que pràcticament no ha fet res.. el 23F ho va tenir tot menjat i, a més, va fer un discurs que el varen haver de repetir unes vint vegades, ja que el deia a trompicons davant els nervis del moment. 

Llavors a la final hi varen arribar en Cervantes, en Colom (ho poso en català, pq he comprovat moltes vegades que ho és), en Servet, Alfonso Xº el Sabio, JR Jiménez…. aquests res de res. Grans artistes que té Espanya i no els sap aprofitar. En altres països d'Europa han fet aquest concurs, i han sortit escollits personatges com en Winston Churchill o en Charles de Gaulle. Llavors, quin és el problema d'Espanya? Doncs, queda palès en la curta intel·ligència o interès de la majoria de la seva població que no l'importa el passat, un passat que els ha configurat.. ja que recordem que els catalans fa tant sols 300 anys escatx que pertanyem a un Estat que es diu Espanya, del qual en som molt diferents -diguin el que diguin-. Llavors encara es permeten el luxe de voler ésser comparats amb països de primer ordre, com Alemanya, els països nòrdics o França; i, tranquils, si alguna cosa els va malament, sempre poden acusar a Catalunya o Euskadi per curar-se en salut i dir que som nosaltres l'autèntic càncer d'Espanya.

Ja ho deia en Franco que "Spain is different", però mai m'hagués pensat que la diferència fos tanta i tan dolenta. 

[@more@]

Tweet